A través del artículo “Los allimentos de la última cena” llegué a la web Haltadefinizione, donde se pueden ver grandes obras pictóricas (especialmente de autores italianos) con altísima resolución (más de 1000 píxeles por pulgada según explican), lo que permite acercarse hasta detalles impresionantes. Si eres un visitante ocasional puedes hacer zoom hasta cierto punto, si quieres ir más allá, debes registrarte. Y vale la pena, es una gozada.

Ahora que faltan menos de 3 meses para ver la última parte de la saga de Harry Poterr, aquí tenemos a Daniel Radcliffe cuando en 2010 hizo gala de su buena memoria y dotes humorísticas recitando-cantando la tabla periódica en el programa inglés “The Graham Norton Show“. Y para quien se anime a seguir la larga lista de elementos, abajo la tabla…

Tomada de Aquí.

 A veces fantaseas con poder cantar todas las voces de alguna obra coral que te gusta especialmente, y poder verificar ante el sonido producido si realemente serías capaz de hacer esa interpretación platónica según tu idea mental de la obra. Wells Cunningham se ha dado el gusto contando con la tecnología, aquí esta tocando la Passacaglia para violín y cello de Handel-Halvorse. Johan Halvorsen, compositor noruego, en 1897 tomó una pieza para clave de Handel (de su suite HWV 432) y compuso esta passacaglia para violín y viola. Cunningham la adapta al cello, su instrumento principal, y de paso se aprende la parte de violín… Una gozada de principio a fin. Video descubierto en ddg.

Mariangels y Dani informando:

El proper dijous 17 de març a les 18:00, a la Sala d’Actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB tindrà lloc la conferència:

Els nombres van de concert

a càrrec de Vicent Liern, professor del departament de Matemàtiques per a l’Economia i l’Empresa de la Universitat de València. Vicent és col·laborador de la revista Suma, en la que publica des de juny de 2008 la secció Musymáticas, i de la qual podeu consultar els quatre primers articles en línia (1, 2, 3 i 4).

Aquesta conferència està emmarcada dins les Proves Cangur i hi estan convidats tots els participants, els professors responsables i acompanyants dels centres i el públic en general.

Resum

L’objectiu d’aquesta xerrada és mostrar que gran part de la música que escoltem segueix una estructura matemàtica innegable. Es veurà que la relació entre música i matemàtiques al llarg de més de vint-i-cinc segles ha proporcionat eines molt útils per a les tècniques de composició, l’afinació i fins i tot per a la creació musical. De fet, sense una explicació en clau matemàtica seria difícil comprendre l’evolució històrica de la música.

La xerrada sorgeix d’alguns interrogants de naturalesa molt diversa:

• a) Per què són tan diferents les músiques occidentals de les orientals?
• b) Per què són set o dotze les notes musicals i no altres nombres?
• c) Pot estar perfectament afinada una orquestra?
• d) La partitura és una fórmula?
• e) Quan escoltem un CD, sentim música o matemàtiques?
• f) Què ocorre amb el directe dels músics i els cantants actuals?
• g) Per què sentim amb més volum la publicitat?
• h) Ajuden les matemàtiques a la creació musical?

Comprovarem que darrere de totes aquestes preguntes hi ha arguments i conceptes matemàtics. De fet, veurem que només han perviscut les propostes basades en principis matemàtics i que verificaven propietats numèriques adequades, mentre que la resta s’han descartat als pocs anys de la seua creació.

Donat el caràcter clarament divulgatiu/participatiu de la xerrada, el desenvolupament de la sessió es recolzarà en l’ús de material informàtic i sonor. Açò permetrà analitzar alguns exemples i suggerir alguns recursos d’Internet perquè els assistents puguen realitzar les seues pròpies experiències.

Proves Cangur 2011 - Illes Balears - 12a edició: 17 de març de 2011

Este vídeo impresiona. Realizado especialmente para el programa “How It’s Made”, del canal científico de la cadena Discovery, recorre paso a paso la fabricación de una pelota de baseball, este deporte que nos es tan cercano a los del otro lado del charco. Todo me llamó la atención, desde la detallada elaboración hasta la  participación manual casi en cada paso. Y entre los operarios, mucha mano de obra de colores ¿latinos, asiáticos? (descabezados y despersonalizados como toca en un documental de este tipo), pero en ningún caso wasp, más o menos como lo que está pasando por aquí. Encontré el vídeo en Tecnoculto.

Aunque parece una de estas imágenes espaciales de alguna galaxia o fenómeno cósmico lejano, solamente es parte de la foto de un ojo. En ddg están las 20 imágenes que ha tomado el fotógrafo armenio Suren Manvelyan en súper close-up. Algunas dan un poco de yuyu, y en otras recordamos aquellas frases famosas de que los ojos son, el espejo del alma…, la puerta a los secretos…, los que no mienten…,  o como decía mi mamá, que “con ojos bonitos no hay cara fea”.