Ayer pasamos una tarde diferente, sobre las rocas, con amigos, nadando, y comiendo trampó, quesitos, un poco de salmón, tomando un delicioso salmorejo y brindando con pimps recién traído de Londres. Fruta y una tarta de chocolate que ya es histórica. Nos echó la oscuridad; ya tengo ganas de volver. Las fotos las hizo Xisca.
Foto Per Endström
Per cert, la tarta de xocolata històrica que quedava i que varem reservar per n’Emili, va quedar afortunadament oblidada dintre el meu cotxe. Avui, na Maria i jo l’hem devorada a ses Covetes després d’una nadadeta. Tenc una mica de càrrec de consciència. Procuraré no menjar més tartes de n’Emili.
Ens ho varem passar molt bé i s’han de fer més sortides d’aquestes abans de que s’acabi l’estiu, encara que no hi hagi tarta de xocolata. Sort que en J.J. l’ha poguda aprofitar!
Una abraçada.
ya decía yo cuando llegué a casa que me faltaba algo…
Meu fet riure els tres… Per molts d’anys!