Encontré este texto en la red, y he quedado enternecida por su contenido. Un chico (o chica), muy joven e inocente reflexionando sobre su situación como estudiante y como miembro de su familia y su escuela. Mantengo el contenido íntegro menos un nombre propio que he eliminado.

“Jo estudio perquè vull treure’m el títol d’ ESO per tenir un bon futur. Vull fer un cicle formatiu. Desprès potser aniré a fer informàtica. Estudio perquè si tens el títol d’ ESO pots fer feines i cobres més. Ademes he d’estudiar per tenir cultura i aprendre. També estudio per aprovar els exàmens i perquè els meus pares estiguin contents de jo perquè si els meus pares estan contents de jo no em castigaran a res de res i em deixaran fer el que vulgui si estic estudiant, i si jo no estudies no podria treu-me el graduat escolar. No vull tenir un mal futur. Sense el graduat escolar tendria que anar a una escola d’ adults a treure’m el títol d’ ESO. O si nó tendria que fer una garantia social i a mi no em fa il·lusió fer una garantia social. Fas pitjors feines i jo full tenir una bona feina, la veritat es que no sabré que passarà al futur, ara només m’he de preocupar-me d’estudiar i ja vorem que podré fer. També estudio perquè la meva família estudia molt i jo imito a la meva família i com que la meva família estudia molt doncs jo també he d’ estudiar molt. Jo també ho faig perquè m’obliga en XXX i tots els professors. Perquè si jo no estudio els professors s’enfaden en jo i com més estudio menys s’enfaden en jo. Els meus pares també troben que he d’estudiar molt, es veu que li donen molta importància a l’estudi. També estudio perquè els meus pares no em castiguin. A mi la veritat no m’agrada que em castiguin i tampoc li agrada a ningú que li castiguin. Ja m’he cansat d’escriure. Escriuré un poquet més sobre aquest tema. La veritat crec que tens més possibilitats de ser feliç tenguent el títol d’ ESO”.